Què farem???? Què us proposem en aquesta secció??
·
Entrevistes
a diferents persones conegudes del Masnou
·
A
diferents professors de l’escola
·
Intentarem
anar a alguna radio, per entrevistar a comentaristes.
· També a youtubers que coneixem.
· I a pares o mares que que tinguin treballs interessants.
Components
del grup: Manel Márquez, Ona Redón, Ernest Ibáñez, Susanna Tallada, Georgina Navarro, Emilio Arteaga i Laura Vivas.
COMENCEM
COMENCEM
Entrevista a Lluis Vidal, professor especialitzat amb la
biologia que fa classes als alumnes de secundària, i ens agradaria saber una
mica més sobre la seva vida, per això vam decidir fer-li una entrevista. Aquí
us deixem la nostra trobada.
Per començar
aquesta entrevista, voldria preguntant-te com va ser la teva infància, va ser
difícil?
No gens, la recordo molt feliç. Anava a Badalona, perquè
en aquella època hi havia poques escoles a Masnou i hi havia una mica de diferència
entre escoles bones i dolentes a nivell acadèmic. Hi vaig anar des dels 6 fins
els 17 anys, abans dels 6 anys, a P3 com ara es diu, venia a aquesta escola; després,
quan vaig començar a fer P4, anava a la Rita i finalment a P5 anava a la
Marinada.
Quan eres
adolescent, ja tenies clar la carrera que volies fer o no estaves molt segur?
Fins els 15 anys volia fer medecina, després vaig estar
dubtant entre fer periodisme i quelcom que tingués a veure amb la medicina, el
que seria ara les ciències biomèdiques
i finalment amb vaig decantar per biologia i vaig començar després de fer el
COU. Entre els 15 i 17 anys vaig tenir aquest dubtes.
Des de que eres
adolescent, ja tenies pensat ser professor de Naturals?
Des de que tenia 14 anys vaig començar a fer classes als
nens petits de 9-10 anys. Després, a partir de tercer de carrera, treballava
amb acadèmies i amb la professora i vaig veure que m’agradava i llavors, a
partir de tercer, vaig veure que era una bona sortida, no la única però sí la
que més m’agradava.
T’agradaria fer
classes de Naturals als alumnes de primària o preferiries continuar fent
classes als de secundària?
Jo prefereixo secundària, de fet faig algunes coses a la
Universitat, ara menys, però durant l’any 2000 – 2005 feia moltes classes allà
i també havia fet batxillerat abans. En aquest sentit sóc com la Silvia
Viladoms que fa tercer, quart cap amunt i estem amb un grup d’alumnes que, per
l’edat que tenen, estem millor. Això no vol dir que no puguem donar classes als
alumnes de primària però es millor els alumnes de 14 anys cap amunt.
Hi ha algun fet
que t’hagi marcat en sentit positiu? I en negatiu?
La vida et dóna moltes coses bones i dolentes i es tracta
de quedar-te amb les bones i les dolentes doncs intentar-les pair, no
oblidar-les però si aprendre-les. Per exemple, quan una persona molt propera a
tu es mort o, simplement, per coses de la vida o has tingut canvis grans, coses
d’aquestes sempre hi han però jo intento ser sempre el més positiu possible,
sense perdre la realitat. A vegades diem que els optimistes no són realistes. Són
més optimistes que realistes i hauria de ser a la inversa.
Abans de venir a
treballar aquí, treballaves en una altra escola?
Vaig estar en acadèmies de reforç, tipus Perellò, i vaig estar als laboratoris Cosí, després als laboratoris Alcon. Féiem laboratori de control
biològic, que era controlar els medicaments que sortien i que estava relacionat
amb el tema biomèdic
Quant portes
treballant a aquesta escola?
Porto treballant 21 anys, des del 1996.
Relacionat amb
l’escola actualment, què és el que més t’agrada d’un alumne? I el que menys?
El que m’agrada d’un alumne és la vitalitat, les ganes
d’aprendre i veure que la gent jove té tota una vida per endavant i que tu els
hi pots ensenyar una mica en triar coses, que tinguin criteri en tot i no només
a nivell acadèmic. Això respecte l’edat que tens ho veus diferent, amb 13 anys
ho veus d’una forma, amb 15 anys d’una altra. Jo penso que si dones respecte a
l’alumne, l’alumne també et respectarà de la mateixa forma.
El que menys, doncs jo penso que l’adolescència és una
etapa que tothom l’ha passat i no sóc crític en aquest sentit, és més, jo
entenc el que és l’adolescència.
Quan tens temps
lliure, què acostumes a fer?
M’agrada molt l’esport, m’agrada també la cultura, en
general l’art, el cinema, el teatre m’agrada molt. L’esport m’agrada més fer-lo
que veure’l, jugava a futbol i tenis, però jugava més a futbol. Estar amb els
meus amics i viatjar seria la cosa que més destacaria, perquè descobreixes món.
Relacionat amb les classes doncs acostumo a corregir exàmens que és una cosa
que costa molt perquè quan n’has corregit 10 ja t’has cansat i voldries portar-ne
30 de corregits, però s’ha de fer i s’ha de planificar molt bé el temps i intentar
que no se’t acumuli gaire. També preparar les classes perquè no s’ensenya una
cèl·lula ara igual que fa 10 anys enrere, és molt diferent.
Què és el que
més t’agrada del teu ofici? I el que menys?
El que més, com he dit abans seria transmetre idees als
joves i guiar-los i ensenyar coses de la biologia, com és la ciència de la vida
és un tema molt ample, pots donar molta cosa. El que menys m’agrada és la
paperassa que s’ha d’omplir, i les coses que no són molt relacionades amb la
classe. Perquè hem de pensar que els professors també som persones i tenim coses
a fer que no sigui relacionades amb la classe. Per exemple ara estem preparant
un viatge de final de curs amb els alumnes de quart d’ESO i acabem de parlar
dues hores sobre els tema i això són reunions amb la Cristina del Frago i la
Maria Berrocal cada setmana, autoritzacions mèdiques, papers, parlar amb
l’agència, parlar amb els pares, i tot això és el que es veu menys però hi ha
molta feina darrera.
Per fer les
classes dinàmiques i divertides que acostumes a fer?
Jo crec que és important diversificar la feina, si tenim
50 min de classe fer com dues o tres coses diferent, no sempre, però està bé,
per exemple, fer 10 minuts d’explicació, després treball en grup, després
acostumo a posar un vídeo, també treure conclusions al final de classe. També
és important la creativitat, de saber més coses d’altres temes, no només del
tema que estàs tractant tu. Però si pregunteu en alguns professors us diran que
abans les classes eren de 50 minuts i el professor parlava 40 minuts, ara el
professor parla 15 minuts o 20 com a màxim. Al final tot això són tècniques per
cridar l’atenció al alumne.
Per finalitzar
aquesta entrevista, podries donar algun consell a les persones que voldrien ser
professors o professores, però els hi tira enrere perquè tenen vergonya.
El consell és que si a tu t’agrada estar amb gent jove,
ser professor es una opció encara que no es l’única que hi ha, també pots ser
monitor d’esplai. Però si tu tens ganes de fer això i ho sents i t’agrada,
t’has de preparar molt bé ja no només a nivell acadèmic sinó nivell psicològic
de com tractar a l’alumne, preparar-te per solucionar el problema, és la part
important, la part emocional. Estudiar magisteri o un tema que després tingui
la part pedagògica per ensenyar, però això ja es un tema
més personal. La vergonya, al final, es va perdent, jo era més tímid de jovenet
i ara doncs no sóc gens vergonyós, i també sentir-te segur amb el que fas. Hi
ha molt actors de teatre que són tímids i els veus actuar i no ho semblen.
Fet per: Laura Vivas, Susanna Tallada
Avui entrevistem a l’ Óscar Guasch,
professor de secundària a les Escolàpies del Masnou.
1- Bé, en primer lloc, bon dia senyor Óscar Guasch, i voldria que comencem la entrevista parlant dels seus orígens, lloc i data de naixement, pares, nom complet i edat.
Vaig néixer a Barcelona el 22 de juny de 1977. El meu nom és Òscar Guasch, però els meus pares també em volien dir Joan Manel, tinc 39 anys, i prefereixo mantenir els meus pares en l’anonimat.
2-Com va anar la seva infantesa i qui va influir en ella?
La veritat és que vaig tenir una infància molt normal i molt tranquil·la amb una influència gran del meu avi sobre tot.
3-Què tal va anar la seva adolescència?
La veritat bé, diem que va ser estàndard, era en alguna cosa entremaliat, però no molt, i també vaig jugar a bàsquet.
4- Hi ha algú que l’hagi marcat en la seva vida en general?
Sí, el meu avi i els meus pares.
5-Ara digui'm successos que hagin marcat la seva?
Alguns són el meu casament, el naixement de la meva filla i la mort dels meus quatre avis.
6-Parli'm dels seus estudis, i digui'm si des de petit volia estudiar això?
No, ni molt menys, de petit sabia que voldria estudiar això, i tenir dues carreres que són:
1-enginyeria electrònica
2-enginyeria mecànica. Aquesta carrera me la vaig treure treballant pels matins i per les tardes estudiant, fins i tot em van treure una hora de treball per anar estudiant i vaig tenir la sort de tenir una beca per estudiar la carrera.
7-Quant porta sent professor?
11 anys i els 11 treballant en aquest institut.
8-Quina es la seva alegria durant el dia?
El final del col·legi, quan vaig a recollir les meves filles.
9-Què li agrada més del seu ofici ?
Que cada hora que faig classe, és diferent i que no és un ofici monòton.
11-I el que més m'agrada?
La meva família es el que més m'agrada.
12-Per últim, i aquí finalitzem la entrevista, digui'm què li agrada fer en el seu temps lliure?
Anar a la muntanya, ja que jo en un passat havia fet Carreres Ultra.
Article
escrit per Emilio Arteaga
Entrevista Marta:
La Marta és una nova professora de l'ESO que ha vingut a la escola per substituir l'Ôscar que està de baixa paternal, i per poder conèixer-la millor li hem fet una entrevista. Aquí us deixem amb
ella:
1.
Quina
carrera has estudiat? Per què?
He estudiat economia, però les feines que podia escollir no
m’agradaven i després vaig estudiar història de l’art perquè m’agradava molt
l’art.
2.
Com has
trobat aquesta feina?
La meva mare, les meves tietes i cosines han vingut
sempre en aquest col·legi, i vaig venir un dia a parlar amb en Victor i així
vaig aconseguir la feina.
3.
En quins
llocs has treballat?
He estat treballant durant un temps a les escoles Waldrof
en Berlín sent professora d’Anglès, de Matemàtiques i de Castellà.
4.
Què és el
que t’agrada més de fer classes?
Que jo aprenc moltes coses amb vosaltres i saber que us
ajudo a tenir un futur.
5.
I el que
menys?
Que siguin aules de tants alumnes.
6.
Què fas
en el teu temps lliure?
Aquest estiu m’agradaria fer flamenc.
7.
Practiques
algun esport?
Sí, faig patí català, que és navegar.
8.
Tens algun
ídol? Si és així, qui és?
No tinc ídols, però si que tinc referents com en John
Lennon i altres cantants.
9.
Què penses
d’aquesta escola respecte les anteriors?
Que respecte les altres sou molt macos, educats, teniu
ganes d’aprendre coses, etz.
10.
On has
viatjat? On vols viatjar?
Vull tornar a Londres perquè la meva cosina viu allà i
per això hi vaig sovint, També vull
tornar a Berlín perquè allà tinc moltes amigues i aquests estiu aniré a Lituània.
Entrevista feta per Ernest Ibáñez i Georgina Navarro
El misteri de
l’escola: què passa quan els nens no hi som presents?
Entrevista a la Directora
titular i pedagògica de l’escola Escolàpies el Masnou, la Rosa Costa Jussà.
Hem preguntat a diferents nens de l’escola què voldrien
saber de l’escola que no saben, i un dels temes més esmentats ha estat el dubte
de “Què passa quan es tanquen les portes de l’escola?”.
Per respondre aquesta pregunta, hem fet una entrevista a la
directora de l’escola, la Rosa Costa.
Bon dia Rosa, per
començar aquesta entrevista, m’agradaria presentant-te una mica els nostres
lectors. Quan vas començar a treballar a aquesta escola?
Vaig començar a treballar aquí com a mestra a l’any 1977
fins al 1982: després vaig anar a ensenyar a altres llocs i al 2007 vaig tornar
a treballar aquí.
I a ser directora?
Al 2007, quan vaig tornar a treballar a aquesta escola
després d’estar uns anys fora.
T’agrada la teva
feina? Què és el que més t’agrada? I el que menys?
Sí, m’agrada molt la meva feina. El que més m’agraden són
els nens, i el que menys castigar-los i haver de revisar informes i fer feina
de papers.
Molt bé Rosa,
ara que ja sabem una mica sobre tu, et
volem preguntar sobre el tema principal d’aquesta entrevista. Què passa a les
17:30, quan ja no queden nens a classe?
A classe, com tu has dit no queden nens, però sí que queden
els nens que es queden a guarderia o a
activitats extraescolars. A partir de les 19h sí que no queden nens a l’escola i
s’han acabat les extraescolars i la guarderia.
Els dilluns es fan reunions de professorat. També es queden
les dones de neteja i la Maite d’administració, i un o dos cops al mes es fan
reunions de l’AMPA.
A quina hora
acaben les reunions de claustre normalment?
Normalment acaben a les 19.30h.
Quina és l’última
persona a sortir de l’escola?
Depèn del dia, normalment l’última persona en sortir és la
Maite o les dones de neteja. La Pilar es l’encarregada de tancar l’escola.
Quantes persones
tenen la clau de l’escola?
L’Antonio, perquè fa molts encàrrecs per arreglar coses de
l’escola i s’encarrega d’obrir les portes els dissabtes si algú ve a arreglar
alguna cosa de l’escola; l’Olga, que obra pels matins; la Maite, que moltes
vegades tanca l’escola i la Pilar, la
senyora de la neteja que també tanca la porta, el Víctor i jo per si per alguna
raó han d’anar a l’escola o tancar-la.
Alguns nens
afirmen haver vist monges fent ioga al claustre, és veritat o és una llegenda
urbana?
És veritat que es fa ioga a l’escola, però no es fa al claustre
ni ho fan monges. Els dilluns i els dijous la Neus, una monja de 90 anys fa
classes de religió a alumnes de primària, i aprofita que està a l’escola per
fer classes de ioga a grups de gent gran.
Pot ser que algun alumne les hagi vist al claustre, perquè
s’esperen al claustre fins que hi són tots i llavors van a una altre lloc,
depenent del dia, a fer ioga.
No és una llegenda urbana, però tampoc és la pura veritat.
Parlant de
llegendes urbanes, diuen que per les nits es passegen pels passadissos i classes
els esperits de les monges que havien viscut i mort a l’escola. Tu has sentit a
parlar d’algun fet estrany en aquests darrers anys?
No he sentit a parlar de cap fet estrany. Sí que és veritat
que a les nits es senten sorolls per l’escola de nit, però es deu a que és un
edifici de 200 anys, i les fustes, a causa del canvi de temperatura, fan
sorolls.
També se sap que
hi ha hagut algun robatori a l’escola, et preocupa?
Quan va ser
l’últim robatori? S’ha afegit alguna mesura de seguretat per prevenir nous
robatoris?
Va ser al 2011, van robar al despatx d’administració i al
despatx de direcció, van entrar per la finestra de 3r A, que uns alumnes van
deixar-se-la oberta.
Sí que s’han afegit mesures de seguretat des de llavors. Hem
afegit alarmes i càmeres a tota la planta baixa.
Alguna vegada han
sonat les alarmes?
Les alarmes van sonar dues vegades, una vegada perquè una
mestra es va quedar tancada dins, ningú
ho sabia i van posar l’alarma, i la segona vegada, que va sonar aquesta setmana
Santa, va ser perquè havia entrat un ocell.
Molt bé, gràcies
per el teu temps i espero que amb aquest article haguem resolt alguns dubtes
dels nostres lectors i nens de l’escola. Adéu!
Ona Redon Muñoz
Entrevista
al professor Roger Torrebadella
Hola, nosaltres som el Fabio i l’Alex, i anem a
la classe de segon de l’ESO B. Avui farem una petita entrevista a en Roger
Torrabadella, actual professor de socials de primer i tercer de l’ESO, a més de
ser cap de pastoral i co-tutor d’algun altre curs.
1 Quin
és el teu nom complet?
Roger Torrabadella Giol.
2
Quants anys tens?
Tinc 39 anys i aquest dijous 24 de novembre compleixo
els 40.
3
Quants anys portes exercint el teu treball de professor en aquesta escola?
Aquest és el meu novè curs.
4 Has
tingut algun altre ofici abans del de professor?
Sí, he treballat en un despatx editorial
il·lustrant enciclopèdies. Feia mapes i també il·lustracions en tres
dimensions.
5 Tens
fills?
Sí, tinc dues filles: la Joana i la Teresa.
6 Com
va ser la teva infantesa?
Jo sóc fill de forners de l’Eixample de
Barcelona. Vaig anar a una escola petita de Barcelona d’una sola línia que es
diu Sant Josep Oriol d’on conservo molt bons records.
7 Com
va ser la teva adolescència?
La meva adolescència la vaig fer als Escolapis
de Nostra Senyora on vaig fer el batxillerat i el COU i també tinc molt bons
records d’aquesta etapa.
8 Hi ha
algú en la teva vida que hagi marcat un abans i un després?
Sí, hi ha moltes coses importants que ho han
fet. Una d’elles és la meva dona, la qual vaig conèixer quan jo era molt jove,
i monitors i capellans de la parròquia
on anava de jove com el mossèn Boix i mossèn Francesc Romeu.
9 Quina
és la teva major alegria durant el dia?
La meva major alegria és, a la vegada, el meu
major mal de cap que són els alumnes amb els quals m’ho passo molt be i, a
vegades, sí que em donen molt mal de cap.
10
T’agraden els animals? Tens algun animal domèstic?
Sí que m’agraden però en el seu habitat natural.
No soc partidari de tenir animals de companyia.
11 Que
és el que més t’agrada de la teva feina com a professor?
El que més m’agrada és organitzar classes amb
projectes, fer treballs en grup.
12 I el
que menys t’agrada?
El que menys m’agrada és corregir.
13
Quina activitat t’agrada realitzar en el teu temps lliure?
A mi m’agrada el Basket i en el meu temps
lliure m’agrada anar a jugar-lo amb els meus amics. També m’agrada estar amb la
meva família i compartir moments amb ella.
Entrevista realitzada per Fabio Ortu i Àlex Barahona
Hola lectors i lectores:
En aquest article
farem una entrevista a la Rosa Costa Jussà, directora titular, monja
escolàpia i professora de religió. I bé comencem:
1. Per què et vas decidir en
fer-te monja?
M’agradaven
els nens, m’agradava ser mestre, i pensava que hi havia molts valors que valia
la pena transmetre: estimació servei, agraïment.
2. Com va ser la teva infància?
La
meva infància va ser genial conjuntament amb els meus 12 germans, a casa mai ens
avorríem i sempre teníem quelcom que fer.
3. De petita ja volies ser
professora/directora d’una escola o bé tenies altres somnis?
Tothom
de petit te somnis com ser cantant, astronauta... però la idea de ser
professora ja m’agradava, es més, en ves de jugar amb les nines a professores,
jo feia de professora a les meus germans petits, ja que jo era una de les més
grans.
Professora
m’agradava, directora no ho pensava ni ho volia.
4. Qui t’ha ajudat més en la
teva carrera?
En
la meva carrera m’ha ajudat molta gent com: companys que feien la carrera amb
mi, però sobretot, com a tothom, els meus pares, ja que ells em van ajudar a
pagar-me la carrera i a donar-me ànims.
5. En la teva carrera t’has
trobat amb algun obstacle? L’has superat?
En
la meva carrera no m’he trobat amb gaires obstacles, però si que m’he trobat
amb els típics de que et costa alguna assignatura o no set dona bé un tema...
Però
he tingut la sort de que els he pogut superar tots.
6. Quan vas entrar a les
Escolàpies El Masnou? Com va ser?
Al ser monja escolàpia els
superiors et diuen a quina escola has d’anar a ajudar i el any 1975 em van
oferir les escolàpies, allà vaig fer la formació fins el any 1982, desprès em
van dir d’anar a ajudar altres escoles. Al cap de 9 anys vaig tornar
. Com vas arribar a ser
directora? Quants anys portes?
Quan
vaig entrar en Escolàpies El Masnou per segon cop, hem van oferir a ser
directora, ja que havia ocupat el càrrec de directora en l’altres escoles i ja
tenia experiència, vaig acceptar. Ara el director pedagògic és el Victor i jo
la directora general.
8. Creus que per ser una escola
catòlica una hora de religió es suficient?
Si,
perquè els valors que es treballen a religió desprès es treballen en altres
assignatures, i també els aprofundim en el Bon dia, les activitats
d’interioritat, les campanyes solidàries... Com ens organitzem bé crec que una
hora de religió es suficient.
9. Que és el que menys t’agrada
en un alumne?
Una de
les coses que m’agrada menys d’un alumne es quan se’n riu d’un altre alumne o
bé que falta el respecte a algú. També la falta de sinceritat.
10. T’agradaria que a l’escola
els nens anéssim amb uniforme?
Trobo
que no es necessari, és cert que no ens agrada que a l’estiu la gent vagi ensenyant tot el seu cos i li hem de dir que
se’n vagi a casa a canviar-se, però trobo que no es necessari.
Reconec
també que portar-lo evita diferències i iguala a tots, per això sí que el veig
necessari en països més desfavorits: Àfrica, Rep. Domenicana...
11. Si et proposessin deixar
l’escola per un any per anar a ajudar a la gent que ho passa malament, que
faries?
Jo
aniria ajudar a la gent, ho tinc molt clar, i desprès tornaria a l’escola.
12. Tens pensat deixar l’escola?
No
tinc pensat deixar-la; si em diguessin d’anar a una altra escola perquè a
aquesta ja he ajudat i em necessiten en una altra hi aniria però no deixaria
l’escola, no deixaria de buscar maneres d’educar.
13. Apart de directora i
professora de religió què més t’agradaria fer?
A mi
m’agrada molt anar a la muntanya i passejar pel bosc, no m’agrada la platja.
14. Si poguessis tornar al
passat, canviaries quelcom de la teva vida?
No,
jo no canviaria res de la meva vida, cert es que s’hi hagués de canviar alguna
cosa seria disfrutar més dels germans i dels pares.
15. En el teu temps lliure què
t’agrada fer?
En
el meu temps lliure m’agrada cuinar perquè em relaxa molt, i si és
possible
anar a la muntanya.
16. Ets feliç?
Jo
sóc molt feliç i estic orgullosa de la meva vida. I vull que descobriu que
tenim motius per ser-ne, i per fer-ne els qui teniu al costat.
Article escrit per: Carolina del Castillo i Clàudia
Ghiringhelli.
Re loko
ResponElimina